Underground places website

Underground places

una web dedicada a l'espelologia urbana, els llocs abandonats i els subterranis artificials.

a website devoted to urban caving, abandoned and man made underground places .



Subterranis militars
Click here for english version
Us mostrem ací un conjunt d'intal.lacions subterrànees d'origen militar abandonades avui. Búnquers i bateries costeres, polvorins i casamates, excavats sota terra, un mon de formigó (armat, com si no!).
Les bateries de costa catalanes
 
 
Al 1945 la defensa del litoral català va ser encarregada al 7e. Regiment d'artilleria de costa que estava dividit en dos grups establerts a Barcelona i Roses.

El primer grup defensava la ciutat de Barcelona:
1ª bateria al castell de Montjuic amb canons Vickers 152.4/50
2ª bateria de Montgat amb canons Krupp 149.1/45
3ª bateria, dita de Bellavista, a Montjuïc armada amb canons Ordoñez 150/34
4ª bateria, anomenada Álvarez de Castro, també a Montjuïc dotada de canons OHS 30,5

El segon grup s'estenia des de L'Escala fins al Port de la Selva, protegint la badia de Roses:

Punta Milà5ª bateria a Punta Milà, amb canons Vickers 152.4/50

6ª bateria a La Clota, a tocar el port de l'Escala amb els seus canons García Lomas 100/54

7ª bateria al far de Roses, també amb García Lomas 100/54

Punta Falconera8ª bateria a la Punta Falconera de Roses, Vickers 152.4/50

El Port de la Selva9ª bateria a la Punta S'Arnella del Port de la Selva, García Lomas 100/54

La bateria de costa nº 5 estava dotada de quatre canons Vickers del calibre 15/24 capaços de disparar obusos de 152,4 mm de diàmetre i 45 Kg de pes amb una cadència de tir de 4 trets per minut i un abast de 21.6 Km. La seva missió era defensar la badia de Roses de qualsevol atac naval. La dotació de cada canó la formaven 1 sergent, 2 caporals apuntadors i 8 artillers.

Les bateries de Punta Milà i Punta Falconera, dotades de canons més moderns i de més abast, disponien d'una estació de radar amb telemetria, una xarxa d'informació i quatre observatoris graphomètrics que estaven comunicats amb els seus centres de comandament per mes de 11 Km de cablejat

En 1985 es va decidir suprimir els regiments de defensa costera i desmantellar les bateries. Al castell de Montjuïc podem contemplar alguns d'aquells canon que, afortunadament, mai van entrar en combat.

Búnquers de la "Línia P"

Quan l'any 1944 l'exercit espanyol va veure que Hitler i Mussolini no guanyarien la guerra el temor a que els aliats invadisin Espanya per acabar també amb el règim franquista va dur a un ambiciós plà de fortificacions d'un extrem a un altre dels Pirineus conegut com "línea P" . Aquest temor es veié reforçat per l'aïllament internacional decretat per l'ONU el març de 1946 que provocà el tancament de les fronteres. Entre 1944 - 1948 es van construir a prop de 5.000 búnquers per part d'uns 12.000 soldats enquadrats en dos regiments de Fortificacions, un a Pamplona i l'altre a Figueres, sota la direcció del general Juan Petrirena, director de Fortificaciones y Obras del Ministerio del Ejercito,

A diferència de altres sistemes com la línea Maginot francesa o el Mur de l'Atlàntic alemany, el model defensiu espanyol no era una línea contínua fortificada si no un conjunt dispers i esglaonat d'àrees que controlen la xarxa de carreteres i els passos estretègics, a Catalunya hi van haver 96 d'aquest centres de resistència que cobrien uns 4 Km2 cada un, fonamentalment a la Vall d'Aran, la Cerdanya, el Ripollès i l'Empordà.

Cada centre de resistència estava format per observatoris i comandament fortificats, 12 casamates per ametralladores i fusell ametrallador, trinxeres i 12 pous de tirador, 2 posicions per canó anticarro de calibre 105/26, 2 posicions per canó de 75 mm, 4 per morters així com dipòsits de provisions i munició i dormitoris per la tropa.

En teoria aixó supossava per cada un d'aquests centres 128 m3 de moviment de terres i excavació, 660 tonelades de ciment, 56.4 tonelades de ferro, 1.486 m3 de grava, 82 m3 de fusta i 743 m3 de sorra i el seu cost es va pressupostar en 19 milions de pesetes si l'obra les feien el regiments d'enginyers militar o 27,5 milions si s'adjudicaven a empreses privades.

Aquest és el testimoni de l'historiador Josep Benet : “Quan es va acabar la Guerra Mundial, a demanda dels serveis d’informació aliats de Perpinyà, els vam informar sobre la línia de fortificacions que l’exèrcit espanyol construïa al Pirineu català. Vam batejar aquestes fortificacions amb el nom de ‘Línia Gutièrres’, en record de la Línia Maginot... Els vam informar que s’estava construint amb més sorra que ciment i amb poquíssim ferro i que aquests materials s’estaven venent d’estraperlo a Figueres i a altres indrets per reconstruir les destruccions causades per la guerra.”

Us mostrem uns exemples: 

 Quermançó  Quermançó controla la carretera de Figueres a Llançà.

 Cap de Bol Cap de Bol domina la ruta de Llançà a El Port de la Selva.

Des del Mont-roig el general dirigirà la batalla

Entre Guarriguella i Perelada

Els Canons de Cartagena

Des del segle XVIII Cartagena és la principal base naval de l'armada espanyola a la Mediterrànea.  Per protegir-la es va aixecar, durant els anys 20 del segle passat, un poderós sistema defensiu  artiller que cobria tota la costa entre la Manga del Mar Menor i Mazarrón en una extensió de gairebé 60 Km i que impedia que qualsevol vaixell enemic s'apropés a meny de 30 Km.

Jorel, la Chapa, Loma Alta, son alguns dels noms els noms d'aquelles bateries que avui abandonades segueixen vigilant el mar .

Cartagena Cenizas i Castillitos

La bateria de Jorel

Loma Larga


El fort de Sant Julià 

Situat al municipi de Sant Julià de Ramis, en un turó a 200 m sobre el nivell del mar,  aquesta fortificació controla l'accés a Girona des del nord.  Va ser dissenyat i construit sota la direcció del tinent coronel d'enginyers Rafael Peralta Maroto  entre 1893 i 1912 malgrat no va tenir guarnició fins 1916.
El fort té un perímetre de 660 m
, ocupant una extensió de 22.000 m2 i planta trapezoïdal, rodejat per un fossat amb contraescarpa de mamposteria, amb una caponera al flanc nord i mitja a l'est.  La caponera de gola i la porta d'entrada van ser destruides per una explosió accidental als anys 40.
A l'interior, sota terra, s'hi troben més de 40 habitacles entre dormitoris per la tropa i els oficials, cuina, hospital, letrines, aljubs, polvorins i serveis d'intendència, comunicats per una xarxa de galeries, passadissos i escales.
A la part alta hi han tres bateries, amb un total de 14 emplaçaments a barbeta per artilleria de campanya, que mai van ser instal.lades, amb casamates pel seu resguard i dipòsits de munició.  Cap el 1917 aquest sistema de fortificacions artilleres havia quedat ja obsolet.

Al pati del castell foren afusellats el 13 d’octubre de 1936 el tinent coronel Feliciano Montero Dalmases, el capità Joaquín Ruiz de Porras i el tinent José de Borbón Rich, condemnats per la seva participació a la sublevació feixista del 19 de juliol a Girona
Després de la guerra civil es va emprear com a magatzem de la munició i explosius recuperats dels fronts de batalla.  En 1988 va ser declarat "sin interés militar" pel ministeri de Defensa i venut en 1991.

Fort Sant Julià
 
Tornar Return