![]() |
Underground places una web dedicada a l'espelologia urbana, els llocs abandonats i els subterranis artificials. a website devoted to urban caving, abandoned and man made underground places . |
| Les
mines dels turons de Roquetes i d'en Segarra |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
"Hi ha ferro a la muntanya de
Roquetes...s'hi ha fet treballs per a llur explotació que no han
obtingut l'èxit que s'esperava"
J. Clapés i
Corbera, Fulls històrics de Sant Andre del Palomar, vol 1, pg.31 Fotos i dades de l'any 2004 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Vista del Turó de Roquetes | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
A la part més alta del flanc sud-est de la serra de Collserola entre els turons d'en Segarra i de Roquetes, estenent-se paral.lel a la carena, s'hi troba un dipòsit de ferro, distingible pel seu color fosc, d'aspecte clarament metàl.lic allí on és més ric en mineral, d'escament un metre d'amplada. Els estrats se disposen gairebé verticalment, cabussant-se vers el nord. Aquest conjunt de petites explotacions mineres son una mostra de l'intens aprofitament de recursos naturals que ha patit la serra de Collserola des de que hi arribà l'home. Hom troba per tota la muntanya antigues mines de ferro, galena, baritina, quars i altres minerals d'interés econòmic, així com pedreres d'on s'extreien materials per a la construcció. Encara que la importància del jaciment és petita, sorpren l'intens aprofitament d'aquest recurs natural. Suposem que l'extracció dels afloraments situats a la carena és molt antiga, ibera tal vegada, són explotacions a cel obert, que durant l'Edat Mitjana pertenyien a la farga que Pere de Sant Menat, veguer de Montcada, tenia en 1138 a Sant Andreu, aprop del rec Comtal. Les situades en cotes més baixes, que requeriren excavar un túnel per arribar fins el mineral, són modernes, realitzades al exhaurir-se les primeres. La galeria d'accés de la mina nº 1 és de 40 m, més llarga deuria ser encara la mina nº 8, la més baixa de les censades. En 1856 la companyia Font, Alexander i Cia, que posseia un alt forn i tallers de forja i laminació al Clot de la Mel, va iniciar la prospecció de ferro i carbó però la qualitat de les explotacions no va ser tan elevada com s'esperava i al cap de cinc any l'empresa va plegar. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Per desgràcia algunes de les boques (4 i 6) han estat colgades per evitar accidents, d'altres tapiades (nº 8) o aprofitades com a corral de cabres (nº 5), impedint-nos la seva visita. | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Estat de conservació: El grau de contaminació és bastant dispar en aquest conjunt de mines, les nº 4 i 9 son les més brutes. Les llaunes i els embassos de plàstic son omnipresents, poden trobar-se els objectes més inversemblants com matalassos, bicicletas o seients d'automòvils. Algunes semblen utilitzar-se com abocadors de la neteja del bosc. La mina nº 8 és plena de roba. | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Mina nº 1 La galeria d'entrada te una longitud de 59 m, amb unes dimensions inicials de 1.40 d'ample per 1.90 d'alçada que poc a poc es redueixen fins 1x1 m a l'intersecció amb una altra galeria transversal on s'extreia el mineral. Aquesta és de mides més irregulars que varien entre 1 i 2.5 m d'ample i fins a 3 m d'alçada, amb una longitud de 51 m. Una gatera, de 14 m de llarg i secció de 0.8 m d'ample per 0.4 m d'alt, surt del lloc on es creuen les dues galeries. El recorregut total és de 124 m i el desnivell de +4 m. Mines 1 i 2 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
![]() |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Topografia (planta) de la mina | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Mina nº 2 Formada per una alta galeria ascendent d'1.5 m d'ample i 13 m de llarg, interrompuda per un pou de 2.8 m de fondària i 2.3 m de diàmetre. De la seva base surt una altra galeria de 12 m de recorregut que en direcció nord-est mesura 1.5 m d'ample per 1.70 m d'alçada. El recorregut total és de 27.5 m i el desnivell de -5.6 m. Mina nº 3 Consta d'una galeria de 12 m de longitud amb una secció de 1.5 m d'ample per 1.7 m d'alçada. Mina nº 5 L'entrada es realitza per una inclinada rampa perpendicular a la beta de mineral, d'orientació est-oest. La morfologia original de la cavitat ha estat modificada per l'abocament d'enderrocs procedents de les obres de construcció la casa i el dipòsit proper, fins el punt de cegar les parts superiors i convertir el que originalment fou una explotació a cel obert en una galeria subterrània, també han degut quedar colgats nivells inferiors a l'actual. Les dimensions son modestes, de dos a tres metres en la seva part més ampla i alçades fins a cinc metres, les parets son inclinades tot seguint el pendent dels estrats. El recorregut total és de 35 m i la fondària de 8 m.
Mina nº 6 Colgada, només és visible la part superior d'una inclinada galeria descendent. Mina nº 7 Utilitzada con a refugi per un petit ramat de cabres i tancada per una porta. Mina nº 8 Colgada, només és visible la part superior d'una galeria horitzontal. Mina nº 15 o de la Font de Canyelles Les aigües que la mina captura s'han aprofitat per crear una font que, com que està situada aprop de la vella font de Canyelles, porta el mateix nom. Com la mina només s'obre per al seu manteniment en comptades ocasions, ens hem basat en un informe de l'arquitecte Enric Martínez i Vallmitjana. La boca de la mina està tapiada, darrere el mur la galeria és ampla i alta i hi ha dos petits murs de contenció. Després la galeria s'estreny, es manté horitzontal, als 45 i 65 m de la boca hi ha dues curtes ramificacions cap a la dreta. Davant de la font hi ha un pou mort amb dos sobreeixidors, un canalitza l'aigua cap a la cuneta i l'altre la porta cap a un antic desguàs que creua la carretera. La mina té una longitud de gairebé setanta metres. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Topografia (planta) de la mina | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Mina nº 11 La boca és ample (3 x 2 m) i força pendent, amb un curt ressalt d'un metre que comunica amb una cambra de 4 m d'amplada i 2,5 m d'alçada, amb el terra inclinat. Al costat esquerre s'hi obre un pas baix, de 0,5 m de diàmetre que comunica amb la mina nº 13. A l'extrem nord s'obre un altre pas baix que porta a una nova cambra de 4 m d'amplada i 2 m d'alçada. A la paret nord d'aquesta sala s'ha excavat horitzontalment en tres llocs, en el més septentrional la cata no arriba a un metre, del central en surt una curta galeria de 4 m de longitud i d'un metre d'amplada per 1,5 d'alçada, interceptada per una altra petita excavació perpendicular de dimensions encara menors; la més meridional és una forta rampa ascendent de sostre baix que acaba a la base d'un pou ascendent, cilíndric a la part superior, d'uns quatre metres d'alçada. ![]() Mina nº 13 La boca té un metre d'amplada per 1,5 m d'alçada però ràpidament es va fent més baixa, a mesura que el terra ascendeix amb un suau pendent fins desembocar, després d'una pas de 0,5 m de diàmetre, a la primera cambra de la mina nº 11. | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||