Underground places

una web dedicada a l'espelologia urbana, els llocs abandonats i els subterranis artificials.

a website devoted to urban caving, abandoned and man made underground places .


Mina de Can Bogunyà
fotos de / pictures by  Ferran Menéndez

La mina de guix de Can Bogunyà es troba al terme municipal de Vallirana, a la riera de Campderrés i a uns centenars metres de la masia que li dona nom.

Formada per una galeria principal d'un centenar de metres de longitud aproximadament amb amplades que oscil·len entre els 8 i els 11 m i de 4 a 5 m d'alçada. Baixa fins una fondària de 16 m amb un recorregut sinuós d'orientació SW. Tres galeries laterals, de dimensions una mica més modestes, aporten alguns metres més al seu desenvolupament que arriba així fins un total de gairebé 220 m.

També se l'anomena El Polvorí, doncs la tradició oral de la comarca assenyala que va ser usada durant la darrera guerra civil com a magatzem de municions per l'exercit republicà qui davant l'avenç de les tropes franquistes va preferir fer-la explotar que deixar que caigués en mans enemigues.  Així ho recullen F. Miret i F. Cardona al blog Espeleobloc on també publiquen la seva topografia.

Peró a la mina no s'observa cap indici d'obres peri adequar-la a tal fi: cap senyal de parets ni mamposteria, cap reste d'instalació elèctrica, ni tant sols evidència de que algun cop una porta tanqués l'accés des de l'exterior. Tampoc hi ha testimoni que indiqui que les tropes republicanes que entre els dies 21 al 24 de gener de 1939 van dinamitar tots els ponts de la carretera N340 entre el port de l'Ordal i Molins de Rei, inclòs el pont del Lledoner, ho fessin també amb aquest suposat polvorí.

En canvi, a les memòries del poeta Josep Mª López-Picó (Dietari 1929-1959, Ed. Curial, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1999) qui va viure a Vallirana el darrer any de la guerra fugint dels bombardejos que patia Barcelona, figura la seguenta anotació:

22-24 de gener de 1939. De Vilafranca a Avinyonet i Ordal cau damunt Vallirana la pressió de l’avenç del’exercit del general Franco. Hem passat dos dies acampats miseriosament, amb moltes families del poble, al refugi natural de unes coves que volien habilitar per serveis de polvorí.  Avui, 24, les tropes han ocupat Vallirana.

L'exercit espanyol va tenir entre 1936 i 1959 tres polvorins subterranis al terme de Pallejà, on ara hi ha l'urbanització Fontpineda, que molt em temo van ser els causants de la confusió que va portar a anomenar "polvorí" a alló només va ser una mina de guix.

The gypsum mine Can Bogunyà is located near the town of Vallirana, on the Campderrés stream and some hundreds meters from the old frarm.

The mine includes a main gallery of hundred meters long approximately with widths ranging between 8 and 11 m and 4 to 5 meters height.  Down to a depth of 16 m,  it follows a winding path oriented towards the SW.  Three secondary galleries, somewhat more modest dimensions, provide some meters to her development until it reaches a total of almost 220 m.

Also known as the powder magazine, therefore the oral tradition of the region indicates that it was used during the last civil war as a store of ammunition for the Republican Army that seeing the advance of Franco's troops chose to exploit it before  to let fall into enemy hands.  This history is compiled by  F. Miret i F. Cardona in the blog Espeleobloc  where they published the map

But here is not any indication that the mine has never been adequate for this purpose: no signal of walls or masonry work, no rest for electrical installation, not even evidence that some time a door closes off access from the outside.  Nor is there any evidence indicating that the between days 21 to 24 January 1939 the Republican troops that destroy all the bridges on the road N234 (including the bridge over the Lledoner creek) they did well with this hypothetical powder keg. 

In contrast, the diary reports of the poet José M ª López-Picó (Dietari 1929-1959, Ed. Curial, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1999) who lived in Vallirana during the last year of the war fleeing the bombing of Barcelona, set the following annotation:

22-24 January 1939. From Vilafranca to Avinyonet and Ordal over Vallirana pressure falls on the progress of the army of General Franco. We spent two days camped miserably, whit many families of the village, in the natural refuge of caves that they wanted services to armory. Today, 24, whose troops have occupied Vallirana.

The Spanish army had between 1936 and 1959 three ounderground powder magazines in Pallejà, where there is now the residential Fontpineda, that I fear were causing the confusion that led to say  "powder keg" who was only a gypsum mine.

Forn de guix
Gypsum oven









Tornar Return